El dia estava dividit en 24 hores, 12 diürnes i 12 nocturnes, guiades pel sol. El temps era mesurat per rellotges de sol, solarium.
Les hores s'expressaven amb nombres ordinals: hora primera, hora secunda, hora tertia, etc. L'hora primera era la primera del dia, la del clarejar. L'hora que marcava el final del dia, la posta de sol, era l'hora dotzena. De l'hora sisena, que marcava el migdia, procedeix la paraula migdiada. La nit es dividia en quatre parts denominades vigília: primera vigilia, secunda vigilia, etc. Aquesta distribució en quatre parts i el propi nom guardaven relació amb els torns de vigilància dels campaments militars.
Els dies eren:
- Dilluns del llatí "lunae dies", dia de la lluna.
- Dimarts del llatí "martis dies", dia de Mart. Mart era el déu de la guerra.
- Dimecres del llatí "mercuri dies", dia de Mercuri. Era el déu del comerç i el dels viatgers.
- Dijous del llatí "jovis dies", dia de Júpiter. El déu del cel, de la llum del dia, del temps atmosfèric. Divendres del llatí "veneris dies", dia de Venus. Abans de la fundació de Roma, Venus era venerada com la deessa protectora dels horts, però a partir del segle II a.i.c. li la va denominar deessa de l'amor. Dissabte "saturnis dies" substituït pels cristians pel sabbatum, de l'hebreu "sàbat" que significa descans. Per als hebreus i la gent que viu a Israel és l'últim dia de la setmana.
- Diumenge del llatí "solis dies", substituït pels cristians posteriorment, del llatí "dominicus dies", dia del Senyor.
L'any començava l'1 de març en honor a Mart, pare dels fundadors de Roma, Ròmul i Rem.
Sis mesos porten noms de déus en el seu honor i la resta porten el nom del lloc que ocupen; per exemple: "octobris", mes octau.
El nostre calendari prové del romà i conservem els noms dels mesos tal com van ser denominats en l'època.
En aquest enllaç trobaràs més informació i una taula de conversió del calendari romà a l'actual:
